Esclaus de la vinya i el paper

El raïm de taula en saquets del Vinalopó Mitjà perd agricultors a causa d'uns costos de producció elevats i uns preus de venda baixos

Un raïm de la varietat Aledo cultivat per José Luis Gómez 'El Visc'. JLG. 

ALACANT, 15 de gener (M. JUAN)

---Reportatge publicat a la revista local Betania nº70---

"Ens estan pagant preus de fa trenta anys i els costos estan disparats", lamenta el xicotet agricultor José Luis Gómez. Amb més de trenta anys d’experiència en el cultiu del raïm de taula en saquets al municipi alacantí de Novelda, repetix que no hi ha rendibilitat en el sector mentre gesticula amb les seues mans entrenades per collir raïm en el moment precís. 

“Cultivar un quilogram de la varietat Aledo té un cost de 50 a 55 cèntims i s’està venent a 60 cèntims amb sort”, assenyala Gómez, qui ha hagut de vendre a pèrdues, com molts dels seus companys. El preu que s’està pagant ara al productor de raïm, aquests 0,60€/kg, és el mateix que el de 1998, quan es pagava a 96,6 pta/kg (0,58€/kg), segons registres del portal d’estadístiques agràries de la Conselleria d’Agricultura de la Comunitat Valenciana.

"El raïm de taula no té viabilitat", subratlla el president de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) en Novelda, Pedro Rubira. L'agricultor amb més de trenta anys al sector coincidix en què els llauradors estan perdent diners. Això ha provocat que molts agricultors abandonen la vinya. De fet, el cens poblacional de Novelda de l’any 2011 mostra com la taxa d’ocupació en l’agricultura s’ha vist reduïda quasi a la meitat del 2001, quan es situava en quasi un 10 per cent, a un 2011 amb menys d’un 6%. A més, l’agricultura queda relegada a l’últim lloc per darrere de la construcció, la indústria i el sector serveis.

Tot i que l’extensió del monocultiu de la vinya a les terres del Vinalopó Mitjà prové de l’eclosió de la vinicultura en el segle XIX, “al 1910 s’inicià el cultiu intensiu actual en Novelda amb la importació des del municipi murcià d’Aledo”, constata Javier Abad en Los inicios de la modernización en Alicante (1882-1914). Es tractava de raïm de taula blanc de la varietat denominada homònimament 'Aledo', que va triomfar per un millor color, tamany de gra i sabor.

En 1921,  l'emprenedor agrícola de Novelda Manuel Bonmatí va començar a posar saquets al raïm per combatre la plaga cochylis, fet “gràcies al qual s’obtingué la Denominació d’Origen Protegit (DOP)”, assenyala Rubira. Els saquets són bosses de paper que protegixen la fruita durant quatre o cinc mesos. Són aquests un dels elements de la llista de costos que ha d’assumir el productor, els quals s’han vist disparats durant aquest any.

Uns costos desorbitats

A més del paper de les bosses, aquests costos de producció engloben els insecticides, els fertilitzants, el gasoil, la llum, el plàstic per a cordar els saquets, la mà d’obra i l’aigua, que ha duplicat el seu preu. «Abans estava a 25cent./m2 i ara el seu preu és de 50cent/m2», precisa el president d'ASAJA a Novelda. A més, la Unió de Llauradors i Ramaders conclou que els costos s’han elevat de mitjana un 30% més que en anteriors campanyes.

A causa dels sobrecostos, alguns llauradors han optat per no posar saquets a les varietats més primerenques. Quant a la producció global del 2022, la directora de la DOP Uva de Mesa Embolsada del Vinalopó, Beatriz Rocamora, detalla que s’han emparat sota la Denominació d’Origen més de 39 milions de quilograms entre totes les varietats, a diferència dels 41 milions de quilograms del 2021. També assenyala el canvi climàtic com a raó per la qual ha minvat la campanya.

Amb el canvi climàtic, el Vinalopó Mitjà es fa encara més àrid i els agricultors es veuen perjudicats. El president d’ASAJA a Novelda fa palesa la necessitat de temperatures moderades perquè aquest estiu es cremà part de la collita en haver-hi molts dies seguits “amb temperatures que arribaren fins als 43°C”.

La tasca principal de la DOP és certificar i promocionar el raïm de taula en saquets del Vinalopó Mitjà. No obstant això, el responsable del sector de raïm de taula de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, Enrique Sánchez,  desvela que, encara que ell hi forma part, el fet d’incloure la distinció de denominació d’origen no li suposa “un major ingrés” perquè no es veu reflectit en el consum.

El perjudici de les grans superfícies

Ara, amb la globalització, el consumidor té una oferta gran i diversa en què elegir entre el producte nacional i el d’ultramar. És freqüent trobar raïm de Xile o del Perú en les grans superfícies a un preu final de venda més elevat que l’Aledo del Vinalopó, que “segons la marca i la selecció es ven a entre 1’20 i 2€/kg”, detalla Rubira. El problema rau en el fet que aquestes grans cadenes de supermercats no donen preferència al producte local. “Ara que nosaltres podem tindre la competència en Europa perquè produïm la varietat tardana d’Aledo, introduïxen producte d’ultramar”, denuncia Sánchez, que a més és un dels agricultors de Novelda amb 20 anys dedicats a la producció del raïm .

De fet, “les companyies de comercialització de raïm han desfet el mercat”, subratlla el doctor en Economia de la UA i especialitzat en economies submergides, Josep-Antoni Ybarra. Així, convida a reflexionar sobre el vertader cost del raïm d’ultramar tenint en compte el cost energètic de la importació. Al final, el seu cost és “cent vegades major que el del Vinalopó”, destaca.

Vista de la vinya de producció de Frutas Sensation. JAM

A banda de productors i grans superfícies, en la cadena de venda hi ha distribuïdors com José Francisco Gómez, proveïdor d'una empresa de Benidorm que porta 15 anys en el sector transportant raïm de taula dels municipis alacantins d'Asp i Agost cap al mercat de Barcelona, Madrid i Perpinyà. Encara que no és llaurador, també afirma veure's perjudicat per les grans superfícies perquè "són elles les que dominen el mercat", sosté. 

José Luis Gómez és un d’aquests xicotets empresaris agrícoles que paga a un proveïdor per vendre el seu raïm de taula a MERCOVASA, el mercat majorista de fruites i verdures situat a El Puig de Santa Maria (València). El llaurador manifesta ser "el més perjudicat" de la cadena: “Tots viuen de mi, ells no perden”. De fet, el producte inicial va perdent valor a mesura que avança al consumidor i, encara que el venedor final estiga fixant preus alts per al consum,  "eixe valor no arriba al productor", afegix Sánchez.

Una llei en desús

És aleshores quan la Llei de la Cadena Alimentària, Llei 16/2021 de 14 de desembre, entra en joc per proporcionar preus més justos per a tots els operadors, en particular els productors. Aquesta establix l’obligatorietat d’acabar amb la venda a pèrdues, és a dir, cada operador ha de pagar al immediatament anterior un preu igual o superior al cost de producció assumit.

No obstant això, el bioquímic novelder amb més de vint anys al capdavant de la gran empresa Frutas Sensation, José Antonio Martínez, denuncia que no s’està aplicant la llei per protegir el sector primari, ja que "es continua venent a pèrdues" el raïm de taula. “És un sistema d’esclavitud en què l’agricultor i el ramader són els punts dèbils de l’economia”, lamenta Martínez, a la vegada que insistix en què "sempre ixen perjudicats els mateixos". La directora de la DOP apunta que açò succeïx perquè “no es dota de recursos suficients per desenvolupar la llei i posar-la en pràctica”.

A més, assenyala que la Llei de la Cadena Alimentària "hauria de tindre en compte que els costos de producció del raïm en saquets no són els mateixos que el descobert” i sosté que "amb estudis amb rigor es podria saber on està el llindar de beneficis d’un productor de raïm de taula, al qual hauria d’atendre’s".

Terres sense joventut

Donat aquest context d’inestabilitat, s’agreuja el problema generacional present en l’agricultura. De fet, segons el Cens Agrari de 2020, dels 6.398 caps d’explotació agrària del Vinalopó, 3.133 tenen 65 anys o més. “Entre calbs i canosos està el joc”, ironitza el responsable del sector de raïm de taula de la Unió, que té quaranta anys i és un dels productors de raïm més jove de Novelda.

Fills i nets dels productors no volen treballar la terra, que ha passat “de tindre un valor d’ús a un valor de canvi”, indica Ybarra. "La terra ja no està pensada per a viure d’ella, sinó com un element complementari a la renda", subratlla. El motiu que més pesa són les despeses, que són tan altes que ningú vol prendre el relleu. “Si no hi ha rendibilitat, qui vol dedicar-se a açò?”, resumix Sánchez.

Cap a la salvació

Les dues associacions d’agricultors amb més força al territori plantegen solucions diferents per millorar la rendibilitat del productor de raïm de taula en saquets. Des d’ASAJA-Alacant, Rubira aposta per abandonar el saquet en el cultiu i mantenir-lo "únicament en varietats concretes", com l’Aledo, donat l’encariment que suposa el seu ús. “Cal deixar de fer coses que suposen un aspecte d’exclusivitat que el consumidor no està disposat a pagar”, justifica el president de l’associació a Novelda. En comptes d’invertir en saquets, Rubira ho destinaria a la construcció d’hivernacles.

Des de la Unió, s’apel·la al consumidor perquè compre el producte local i no consumisca productes d’ultramar. Amb l’elecció de productes de proximitat “no només s’afavorix l’economia de la zona -- aclarix Enrique Sánchez-- sinó que es beneficia el manteniment del territori, del paisatge i del teixit socioeconòmic, aspectes als quals contribuïx l’agricultor de la vinya”, conclou.